Escola inclusiva

Biografia

Màrius Serra, autor del llibre Quiet va néixer a Barcelona l’any 1963. És escriptor i enigmista. L'any 1987 es llicencia en Filologia Anglesa i publica els seus primers llibres. Des de llavors la seva activitat creativa gira al voltant de la literatura, la comunicació i el joc i ha publicat més de sis mil mots encreuats, més de dos mil articles, deu llibres de narrativa i tres de ludolingüística, entre els quals destaca "Verbàlia" (Empúries, 2000), guardonat amb els premis Octavi Pellissa, Serra d'Or i Lletra d'Or. En l'àmbit de la ficció ha rebut el premi Ciutat de Barcelona pel llibre de relats "La vida norma"l (Proa, 1998) i el Premi Ramon Llull per la novel•la "Farsa" (Planeta, 2006). També destaquen les novel•les "Mon oncle" (Proa, 1995, Premi FEC) i "AblanatanalbA" (Edicions 62, 1999), la metanovel•la "De com s'escriu una novel•la" (Empúries, 2004) i el recull d'articles "Enviar i rebre" (Columna Edicions, 2007). Des del 2002 manté el portal trilingüe sobre jocs de paraules http://www.verbalia.com/.

En Màrius serra viu al barri d’Horta de Barcelona i és col•laborador del programa “El matí de Catalunya Ràdio”. La seva pàgina WEB és www.mariusserra.info.
Quiet va ser publicat l’1 de novembre de l’any 2008 i consta de 128 pàg, el seu preu de venda és aproximadament de 15 €.

Quiet és un llibre escrit des de la pròpia vivència de l’autor. En Màrius Serra va descriure a través del llibre el dia a dia del seu fill en Lluís Serra Pablo, a qui carinyosament li diuen Llullu i la seva relació amb el seu entorn. En Llullu té set anys i va néixer amb una encefalopatia greu. En Llullu no camina i no es comunica.

En el llibre, en Màrius Serra ens deixa entrar en la seva intimitat per mostrar-nos com i de quina manera ell i la seva família s’enfrontà a la realitat de tenir un fill amb les seves característiques.També podem veure les reaccions de les persones que els han acompanyat en el recorregut, algunes properes i d’altres completament desconegudes ( familiars, metges, mestresses de restaurant, etc).

Personalment el llibre m’agradat des del ben principi ja que està escrit des del sentiment personal d’una família i des de la seva pròpia experiència. No està escrit amb ànim de provocar llàstima, sinó més bé recull situacions molt difícils però amb un toc fins i tot d’humor. Encara el que pugui semblar no és un llibre mica depriment. Haig de dir que és un llibre fàcil de llegir i molt enriquidor.

És important destacar, com després d’haver passat el seu dol, s’enfronten a la vida amb la màxima naturalitat possible i no deixen de fer el que tenien programant, només s’adapten a la nova situació i troben un altre manera de fer les coses.

El llibre en concret narra situacions quotidianes en el que les persones amb alguna discapacitat i les seves famílies (no m’agrada aquesta paraula, ja que penso que tots tenim alguna mancança) s’han d’enfrontar. Una d’aquestes situacions que m’ha cridat l’atenció és quan l’autor explica la seva experiència a Venècia i en concret al restaurant on quasi els fan fora. En aquest moment jo no se si hauria tingut la santa paciència que va tenir la família d’en Màrius, crec que li hauria dit quatre coses a la bona senyora, però en canvi ells amb el seu to d’ironia acaben aconseguint el que ells volien que no era altre que poder sopar amb el seu fill com qualsevol família “normal”. Això encara que sembli una fantasia i que pensem que en la nostra societat no passa, puc garantir que es dona més del que m’agradaria.

El que més m’agradat del llibre és sense cap dubte, la forma d’enfrontar la situació de la família i les ganes de fer visible al seu fill, de no amagar-lo, com poder, es feia anys enrere. Fent visible al seu fill fan visibles a tots les persones que es troben en la mateixa situació. Viuen la “anormalitat” de la vida quotidiana amb la major normalitat possible. Dit d’un altre manera, inclouen al seu fill dins de la nostra societat que també és la seva.

Un altre part curiosa és el muntatge fotogràfic que varen fer i que inclou la portada del llibre, per tal de veure al seu fill en moviment, encara que només fos per uns moments i en una il•lustració. Això em fa pensar que en la ment d’aquests pares sempre i ha una mica d’esperança malgrat la situació i que la il•lusió de què es produeixi un miracle mai es perd.

Quiet és un llibre que quan l’acabes de llegir, t’atures i fas una reflexió de la teva pròpia vida, i encara que és veritat que per diferents circumstàncies tots hem de lluitar, però...... domen valor a les coses veritablement importants? O potser no els hi donem la importància que tenen fins que te les lleven?.

Amb aquest llibre en Màrius Serra, a part de les diferents col•laboracions que ell fa en favor de tots els Quiets, a donat força a moltes famílies que es troben en la mateixa situació. Malgrat que en Llullu va morir L’any 2009 a l’edat de 9 anys, per una parada cardiorespiratòria, en Màrius Serra duu endavant una associació anomenada Mou-te pels Quiets. http://moutepelsquiets.blogspot.com/.